‘’Tot allò que no parla de mi no existeix’’ - L'esfera insomne - Màrius Sampere i Passarell - 28 de desembre de 1928 (87 anys)
Tot allò que no parla de mi no existeix—
d’ara endavant, en absència de pronom,
el món serà més cert —tota paraula,
afirmació— per això, la frase propulsada
s’acaba amb el retorn
al bell principi: aigua—
llum d’aigua, tenebra
d’aigua lluminosa —no veig qui
m’ha passat davant— si de cas era l’ombra
esmaperduda —tot just tèbia—
dels morts aparents —qui, qui és tan hàbil
que em precedeix i a sobre m’estima?
Dic, faig, t’estimo—
Estimo — no pot ser
no estimar — no pot ser la cosa
tota sola — això i allò van trobar-se
per sortir una nit — érem
en un alè, la mort en vida — és impossible
no estimar — estimem
pertot, amunt i avall — estimo fins a tu,
fins a mi, fins al fins
impersonal i àvid — som l’amor — amor és
amor i no saber-ho — amor i no saber
si amor o no saber — estimar
és no saber-ho, és no dormir
cap dia, cap hora — ni tu
no saps no estimar — estimo a l’inrevés
del temps, allà a l’espai
de les figures escampades — estimar serà
el desordre, serà
la persona que s’acosta i encara
no té nom — que ve
no pas de lluny — que ve de dins — estimo carn,
la rèplica de la carn, la massa — estimar
és estimar la fibra, el suc.